Col·lecció Joan Miró

“L’important treball dins del món del cartellisme de Joan Miró no sols es pot considerar el fruit de la rebel·lia de Miró davant els esdeveniments polítics, socials i culturals que li va tocar viure sinó també de la responsabilitat cívica que segons ell havia de ser inherent a l’artista.” (1)

L’extens treball i la dedicació de Joan Miró a l’art gràfic i l’obra seriada són fruit de la seva inquietud per l’experimentació, la recerca de nous camins creatius, i de la voluntat que les seves obres i creacions arribassin a un major nombre de persones. Obrir-se a l’obra múltiple resultà el millor recurs per a democratitzar el seu art.

Els processos del pochoir, el gravat i la litografia, amb la impressió d’edicions i cartells d’elevat tiratge, varen permetre aquest propòsit. Al mateix temps Miró s’interessa per la feina d’equip amb les persones i els artesans que té en gran estima i admiració i s’hi entusiasma.

Fruit de la seva relació i amistat amb el cercle de poetes i escriptors que conegué a París a través d’André Masson cap al 1925, realitza diverses il·lustracions en llibres d’autors com Paul Eluard, J. V. Foix, Tristan Tzara, etc.

Treballa en equip amb gravadors i litògrafs com Lacourière, l’atelier Crommelynck et Doutrou, el gravador Fernand Mourlot a París, l’atelier 17 de William Hayter a Nova York, el taller 46 de Joan Barbarà, Polígrafa, Arte Adrien Maeght, o a Litografies Artístiques de Barcelona amb Damià Caus.

L’inici de l’obra cartellista de Miró data de 1919 quan crea el projecte destinat a anunciar la revista literària L’Instant, que no va arribar a imprimir-se, i la maqueta del segell Aidez l’Espagne, duit a terme el 1937 per a ajudar en la causa republicana, el qual finalment va ser publicat en el número 4-5 de la revista Cahiers d’art.

El seu treball i la producció més intensa amb la tècnica litogràfica i la creació de cartells es dona a partir de la dècada dels seixanta. A més de la producció de les edicions numerades i els cartells de les seves pròpies exposicions, Miró respon a les sol·licituds de col·laboració d’associacions i organismes mostrant el seu compromís, el suport solidari i desinteressat amb diverses causes humanístiques, culturals, polítiques i socials de l’època, i per iniciativa pròpia, per a donar a conèixer més àmpliament el treball de grans creadors com Josep Llorenç Artigas, Josep Lluís Sert, Joan Brossa, etc.

En paraules de Rosa Maria Malet i Agustí Alcoberro: “L’important treball dins del món del cartellisme de Joan Miró no sols es pot considerar el fruit de la rebel·lia de Miró davant els esdeveniments polítics, socials i culturals que li va tocar viure sinó també de la responsabilitat cívica que segons ell havia de ser inherent a l’artista.”(1)

La generositat de Joan Miró, com en el cas del cartell fet per a l’Obra Cultural Balear a Palma l’any 1978, entre d’altres, no es limita a la realització d’una imatge per al cartell, sinó que, alhora, en el procés de realització d’aquesta edició, s’acorda realitzar un nombre d’exemplars avant la lettre que es posaran a la venda per a pagar l’edició i recaptar fons per a l’associació o la causa a la qual es dedica.

En les dècades dels anys seixanta i setanta, sorgiran milers d’estampes numerades i signades i un nombre incalculable dels més de cent cinquanta cartells que Joan Miró va dur a terme.

Aquesta col·lecció, exposada en el Museu Municipal dins la Cartoixa de Valldemossa, ”Joan Miró. Compromís i generositat universal”, recull més de 50 cartells, algunes planxes que mostren el procés per a la realització d’un cartell, acompanyades d’una sèrie de proves avant la lettre, dedicades al litògraf i col·laborador Damià Caus, fundador del taller de Litografies Artístiques de Barcelona i que el mateix Miró va designar membre del patronat de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, constituïda el 1978.

La mostra conté una secció documental de la correspondència de Joan Miró amb Bartomeu Lluís Ferrà Juan (Palma 1893-1946). Pintor, crític d’art i assagista mallorquí, hi continuà la relació, iniciada en estudiar plegats a l’Acadèmia Galí de Barcelona.

Agrupats en cinc seccions, a la primera hi trobarem les obres i els cartells que constaten la seva relació i el suport a l’àmbit artístic i cultural de Mallorca, fets per a les seves exposicions a les galeries Pelaires i 4 Gats; el cartell per al Foment del Turisme de Mallorca o la seva exposició retrospectiva de la Llotja el 1978.

A la segona, els cartells que mostren el seu compromís polític amb la seva terra i la reivindicació de la seva llengua, com els del Congrés de Cultura Catalana de 1977; el cartell i avant la lettre de l’Obra Cultural Balear de 1978 o el d’Escriptors en Llengua Catalana de 1981.

A la tercera secció, els cartells en suport a associacions internacionals com Amnistia Internacional de 1976 o les d’àmbit cultural i esportiu com el de la primera gira internacional de Merce Cunningham Dance Company i John Cage; la col·laboració amb el grup de La Claca, per a l’obra Mori el Merma, o el cartell per al F.C. Barcelona.

A la quarta, hi constatam els realitzats generosament per als esdeveniments compartits amb els poetes, artistes, col·laboradors i amics, com J. V. Foix, Joan Brossa, Josep Llorenç Artigas, Josep Lluís Sert, etc.

Finalment, tota una secció de cartells de les seves pròpies exposicions com el de “Camí Compartit” (Miró-Maeght) de 1975, de la Sala Gaspar de Barcelona i altres d’àmbit nacional i internacional.

(1) Malet, Rosa Maria i Alcoberro, Agustí. (2011). Miró. Cartells d’un temps d’un país. Fundació Joan Miró Barcelona. Museu d’Història de Catalunya.