Skip to content Skip to footer

Museu Municipal

El Museu Municipal de Valldemossa es composa de quatre seccions: els fons procedents de l’antiga impremta Guasp amb la seva premsa del segle XVII, i una col·lecció de 1590 matrius xilogràfiques dels segles XVI al XIX; la sala dedicada a l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria; la Pinacoteca de la Serra de Tramuntana amb obres de pintors que s’inspiraren en aquesta part de l’illa; i la col·lecció d’Art Contemporani dedicada a la figura de Juli Ramis i els pintors europeus del segle XX.

L'església

L’església presenta una planta de creu llatina, volta de canó i cúpula sobre el creuer. D’estil neoclàssic, seguint els cànons artístics de l’època de la seva construcció, dominen els tons blancs i daurats. Per a la seva decoració es va comptar amb la participació de diversos artistes. A l’escultor català Adrià Ferran es deu el grup del Davallament de la Creu del retaule major, que mostra el cos inert de Jesús en braços de la seva mare, acompanyada per uns àngels. D’aquest mateix autor és la imatge de Santa Catalina Thomàs, nadiva de Valldemossa, per la qual els cartoixans van…

Salón de conciertos

Des de fa diverses dècades la Cartoixa obsequia als seus clients amb un concert de piano durant la visita al monestir. Aquest recital té una duració aproximada de 15 minuts i s’interpreten diverses composicions de l’aclamat músic Frédéric Chopin. El pianista, Carlos Bonnín, delecta als visitants amb la seva mestria davant aquest instrument. El destacat músic i compositor ofereix diversos concerts al dia a l’interior del Palau del Rei Sanç. Entre els illustres visitants que han gaudit d’aquest recital es troba la Reina d’Espanya, Donya Sofia, tres Primers Ministres de Xina i els Ministres de Medi Ambient de la Comunitat…​

Torre Homenatge

El 1553 Valldemossa va patir un atac de pirates barbarescos. Els cartoixans van edificar aquesta torre al costat de l'entrada del Monestir per protegir-se. Acabada el 1563 segueix els models de l'època en la configuració exterior amb matacans, a la finestra renaixentista ia l'escala de cargol. Els esgrafiats dels seus murs, traçats al segle XVIII, expliquen la història del cenobi i inclouen la figura d'un soldat amb la inscripció CARTUXA. Entre altres funcions a més de la de defensa, destaca haver servit de presó a l'il·lustrat Gaspar M. de Jovellanos qui va decidir unir-se a la rutina de …

Apotecaria dels cartoixans

Aquesta apotecaria és una de les més antigues de Mallorca i de les millors conservades d’Europa. Va ser fundada pels cartoixans entre 1723 i 1725 i va estar activa fins a l’any 1895. No sols va servir de farmàcia de la comunitat religiosa, sinó que, a partir de 1835, i com a conseqüència de la desamortització del monestir, també va estendre els seus serveis a la gent de la vila. Imagina’t aquí per un moment a George Sand comprant medicaments per a Chopin, que patia de tuberculosis, o per al seu fill Maurice de quinze anys, qui també estava malalt.…

Joan Fuster. 150 Aniversari

Joan Fuster Bonnín nasqué a Palma 22 de maig de 1870 i morí el 16 dʼabril de 1943 a la mateixa ciutat. Fou deixeble destacat de Ricard Anckermann (1844-1907) realitzà 30 exposicions individuals (Palma, Barcelona, Bilbao, Buenos Aires, Maó), participà a 14 exposicions nacionals i internacionals de Belles Arts (Barcelona (3), Madrid (9), Marsella (medalla dʼor, 1903) i Munic, també a 40 exposicions col·lectives a Palma, Sóller, Mao i Barcelona. Després de mort sʼhan organitzat 12 exposicions dʼhomenatge (4 el 1970, primer centenari, 3 pel cinqüentenari de la seva mort. Dʼespecial rellevància la de La Llotja de Palma, 1995). Figuren…

Espai Jovellanos

La torre dels hostes, edificada el 1555, comptà a l’interior amb una cel·la pels religiosos que arribaven al monestir i havien de residir-hi temporalment: priors d’altres cartoixes peninsulars, visitadors que controlaven el compliment de les normes, monjos artistes… El personatge més conegut que l’habità fou Gaspar Melchor de Jovellanos, ministre de justícia de Carles IV, desterrat a la Cartoixa entre 1801 i 1802 per les seves idees il·lustrades. Fou tractat pels monjos com un hoste i, en agraïment, va viure com un més i enriquí la biblioteca i l’església. Diferent en la seva arquitectura i més luxosa que la resta…

Rubén Darío

Les antigues cel·les dels monjos cartoixans es van convertir en estades confortables a finals del segle XIX. El propietari Juan Sureda i la seva dona, la pintora Pilar Montaner, van allotjar escriptors i artistes com Unamuno, Azorín, Russinyol, Mir o Eugeni d’Ors. Però el més recordat va ser el poeta Rubén Darío, que va visitar la mansió el 1907 i s'hi va allotjar durant l'hivern del 1913. El lloc el va alliberar de les obligacions de la fama i va alleugerir la depressió que arrossegava, anys abans de morir. Aquí va escriure poesia i la novel·la L'or de Mallorca.