Skip to content Skip to footer

Farmacia monástica

Esta farmacia es una de las más antiguas de Mallorca y de las mejor conservadas de Europa. Fue fundada por los cartujos entre 1723 y 1725, y estuvo activa hasta el 1895.

No solo sirvió de farmacia de la comunidad religiosa, sino que a partir de 1835, y como consecuencia de la desamortización del monasterio, también amplió sus servicios a la gente del pueblo.

Imagínate aquí por un momento a George Sand comprando medicamentos para Chopin, que sufría tuberculosis, o para su hijo Maurice, de quince años, quien también estaba enfermo.

La botica presenta una disposición típica de los utensilios que se encontraban en las antiguas oficinas de farmacia, los contenedores de medicamentos, e instrumental para confeccionarlos: botamen farmacéutico, paramento de vidrio, retortas y calabazas, arquetas de madera, destiladores, balanzas y morteros.

Como curiosidad, dentro del catálogo de drogas naturales y medicamentos encontrados en esta farmacia, se ha descubierto una singular receta llamada “Triaca magna”. Se trata de un preparado polifármaco de origen vegetal, mineral o animal, cuyos principales componentes son el opio y la carne de víbora. Se usó desde el siglo III a. C., originalmente como antídoto contra los venenos, los mordiscos de animales, y como panacea universal durante mucho tiempo, hasta que cayó en desuso en el siglo XIX.

Apotecaria dels cartoixans

Aquesta apotecaria és una de les més antigues de Mallorca i de les millors conservades d’Europa. Va ser fundada pels cartoixans entre 1723 i 1725 i va estar activa fins a l’any 1895.

No sols va servir de farmàcia de la comunitat religiosa, sinó que, a partir de 1835, i com a conseqüència de la desamortització del monestir, també va estendre els seus serveis a la gent de la vila.

Imagina’t aquí per un moment a George Sand comprant medicaments per a Chopin, que patia de tuberculosis, o per al seu fill Maurice de quinze anys, qui també estava malalt.

La botica presenta una disposició típica dels estris que es trobaven a les antigues oficines de farmàcia, els contenidors de medicaments, i instrumental per a confeccionar-los: botam farmacèutic, parament de vidre, retortes i carabasses, arquetes de fusta, destil·ladors, balances i morters.

Com a curiositat, dins del catàleg de drogues naturals i medicaments trobats en aquesta apotecaria, s’ha descobert una singular recepta anomenada “Triaca magna”. Es tracta d’un preparat polifàrmac d’origen vegetal, mineral o animal, els principals components del qual són l’opi i la carn de l’escurçó. Es va usar des del segle III a. C., originalment com antídot contra els verins, les mossegades d’animals, i com a panacea universal durant molt de temps, fins que va caure en desús al segle XIX.