No poden, ni podrien, passar desapercebudes. De les onze peces que Roman Polanski seleccionà per a la banda sonora del film “El pianista” (2002), tres són nocturns: peces d’estructura lliure i melodies dolces, pausades, amb un marcat sentit de melangia. Frédéric Chopin arribà a compondre un total de vint-i-un nocturns durant la seva vida: d’ells, el més conegut, possiblement sigui el Op. 9 nº2, tant per la seva robusta estructura cíclica –conclou amb la mateixa serenor amb la que comença– com per la marcada sonoritat dels seus arpegis en mi bemoll major. El temps, andante tranquillo, fa que la melodia flueixi harmoniosament, reforçant en alguns trams concrets la capacitat expressiva del propi intèrpret: no en va, Chopin, afegí que el tram final del nocturn –i més concretament, el penúltim pentagrama- s’havia de tocar senza tempo.
En el vídeo, el concertista rus Dmitry Shishkin interpreta la peça al Fryderyk Chopin Institute de Varsovia.
