Compositors com Stravinski, Britten o Gretxanínov orquestraren el que ha estat definit com un dels valsos més reconeguts del geni polonès. Creat el 1833 i publicat l’any següent, es té constància que durant aquestes dates Frédéric Chopin havia compost al manco setze peces de característiques similars que van ser destruïdes o, en alguns casos concrets, publicades de forma pòstuma.
El Grande Valse Brillante en mi bemol major, op. 18, composta al número 5 de la rue de la Chaussée d’Antin (París), té com a principal destinatària l’artista Maria Wodzińska, promesa de Chopin. Amb posterioritat, li dedicaria el cèlebre Vals en la bemoll major, op. 69, núm. 1, també conegut com “El vals de l’Adéu”. La combinació de virtuosisme i lirisme, sumada a la consistència de la seva construcció, fa que s’hagi convertit en una peça destacada al repertori de nombrosos concertistes d’arreu del món.
Al vídeo, una notable interpretació de la pianista ucraïnesa Valentina Lisitsana.
