Joan Fuster. 150 Aniversari
Joan Fuster Bonnín nasqué a Palma 22 de maig de 1870 i morí el 16 dʼabril de 1943 a la mateixa ciutat.
Fou deixeble destacat de Ricard Anckermann (1844-1907) realitzà 30 exposicions individuals (Palma, Barcelona, Bilbao, Buenos Aires, Maó), participà a 14 exposicions nacionals i internacionals de Belles Arts (Barcelona (3), Madrid (9), Marsella (medalla dʼor, 1903) i Munic, també a 40 exposicions col·lectives a Palma, Sóller, Mao i Barcelona. Després de mort sʼhan organitzat 12 exposicions dʼhomenatge (4 el 1970, primer centenari, 3 pel cinqüentenari de la seva mort. Dʼespecial rellevància la de La Llotja de Palma, 1995). Figuren obres seves a les col·leccions del Govern Balear, Consell de Mallorca, Ajuntament de Palma i Valldemossa, Ministeri de Cultura (Museu de Mallorca) Banc dʼEspanya, Caixa de Balears, Ministeri de Defensa (Museu de Sant Carles), Museu des Baluard, el Museu de Lluch te un quadre de Santiago Rusiñol dedicat a Joan Fuster.
Fou amic i company de Rusiñol, J. Mir, E. Galwey, H. Brugnot, G. Bergnes, E. Meifren, A. Gelabert, S. Junyer, etc, etc.
Retratà personatges il·lustres de Palma. També retratà figures popu- lars: Pescadors, camperoles, filadora, Lʼamo de Son Moragues, El Parado de Valldemossa.
Però la major part de la seva obra se centraria en lʼenaltiment del paisatge mallorquí i les costes de lʼilla, singularment el paisatge de Valldemossa on mantingué residencia gairebé mig segle, de 1898 a 1943. Presta esment també el tema de les natures mortes en valents estudis de color (bodegons en blancs, blaus, vermells, verds domi- nants).
Dʼell ha dit el seu biògraf M. Alenyar:
“Equilibrat, mesurat, senzill, respectuós i modest, gaudí de lʼambició necessària per plantejar-se metes molt altes de superació i perfecció. Feiner de soca-rel, ell va ser, més que cap altre pintor del seu temps, un gran treballador de la pintura. Visqué lliurat a la seva professió en cos i ànima, de ple cor, de sol a sol. Prestà al seu ofici una dedicació exclusiva, no gaire comuna en els seus dies i, sobretot, gens fàcil… Sintonitzà amb el batec dels grans canvis que visqué el món de la pintura en el decurs dels seus cinquanta anys de professió. Prestà tota lʼatenció al procés de renovació artística que es desplegà a lʼilla. Li interessaren totes les innovacions. Volgué conèixer-les sense excepcions, seguir-les de prop i aprofitar-les tant com era possible… Deixà el testimoniatge dʼuna vida fecunda, assaonada de treball, modèstia, senzillesa, amor a la terra i bona feina. Deixà, a més, el llegat dʼuna obra extensa, àmplia i diversa, que compendia amb eloqüència la història, complexa, de cinquanta anys (1894-1943) dʼevolució intensa de la pintura a Mallorca.”
I el seu net Joan Oliver i Fuster escriu:
“Avui, quan recuper pels meus conciutadans, i molt especialment per la meva família i pel poble de Valldemossa la seva obra, me nʼadon que, malgrat tot, el treball dels artistes gaudeix dʼuna característica fascinant. És la seva capacitat de trametre un missatge dʼesperança, dʼamor a la natura, a la bellesa, a les tradicions i als records; a la terra i a la gent que tant ens han donat.”
Fou deixeble destacat de Ricard Anckermann (1844-1907) realitzà 30 exposicions individuals (Palma, Barcelona, Bilbao, Buenos Aires, Maó), participà a 14 exposicions nacionals i internacionals de Belles Arts (Barcelona (3), Madrid (9), Marsella (medalla dʼor, 1903) i Munic, també a 40 exposicions col·lectives a Palma, Sóller, Mao i Barcelona. Després de mort sʼhan organitzat 12 exposicions dʼhomenatge (4 el 1970, primer centenari, 3 pel cinqüentenari de la seva mort. Dʼespecial rellevància la de La Llotja de Palma, 1995). Figuren obres seves a les col·leccions del Govern Balear, Consell de Mallorca, Ajuntament de Palma i Valldemossa, Ministeri de Cultura (Museu de Mallorca) Banc dʼEspanya, Caixa de Balears, Ministeri de Defensa (Museu de Sant Carles), Museu des Baluard, el Museu de Lluch te un quadre de Santiago Rusiñol dedicat a Joan Fuster.
Fou amic i company de Rusiñol, J. Mir, E. Galwey, H. Brugnot, G. Bergnes, E. Meifren, A. Gelabert, S. Junyer, etc, etc.
Retratà personatges il·lustres de Palma. També retratà figures popu- lars: Pescadors, camperoles, filadora, Lʼamo de Son Moragues, El Parado de Valldemossa.
Però la major part de la seva obra se centraria en lʼenaltiment del paisatge mallorquí i les costes de lʼilla, singularment el paisatge de Valldemossa on mantingué residencia gairebé mig segle, de 1898 a 1943. Presta esment també el tema de les natures mortes en valents estudis de color (bodegons en blancs, blaus, vermells, verds domi- nants).
Dʼell ha dit el seu biògraf M. Alenyar:
“Equilibrat, mesurat, senzill, respectuós i modest, gaudí de lʼambició necessària per plantejar-se metes molt altes de superació i perfecció. Feiner de soca-rel, ell va ser, més que cap altre pintor del seu temps, un gran treballador de la pintura. Visqué lliurat a la seva professió en cos i ànima, de ple cor, de sol a sol. Prestà al seu ofici una dedicació exclusiva, no gaire comuna en els seus dies i, sobretot, gens fàcil… Sintonitzà amb el batec dels grans canvis que visqué el món de la pintura en el decurs dels seus cinquanta anys de professió. Prestà tota lʼatenció al procés de renovació artística que es desplegà a lʼilla. Li interessaren totes les innovacions. Volgué conèixer-les sense excepcions, seguir-les de prop i aprofitar-les tant com era possible… Deixà el testimoniatge dʼuna vida fecunda, assaonada de treball, modèstia, senzillesa, amor a la terra i bona feina. Deixà, a més, el llegat dʼuna obra extensa, àmplia i diversa, que compendia amb eloqüència la història, complexa, de cinquanta anys (1894-1943) dʼevolució intensa de la pintura a Mallorca.”
I el seu net Joan Oliver i Fuster escriu:
“Avui, quan recuper pels meus conciutadans, i molt especialment per la meva família i pel poble de Valldemossa la seva obra, me nʼadon que, malgrat tot, el treball dels artistes gaudeix dʼuna característica fascinant. És la seva capacitat de trametre un missatge dʼesperança, dʼamor a la natura, a la bellesa, a les tradicions i als records; a la terra i a la gent que tant ens han donat.”
