Henri Brugnot (Lió, 1874 – Uzes, 1940) va ser un pintor i pastelista francès especialitzat en retrats i paisatges. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Lió i posteriorment ho va fer amb els famosos artistes Fernand Cormon i Gustave Moreau a París. Durant una temporada va treballar a la capital francesa fins que s’instal·là al sud de França. Els paisatges del seu Llenguadoc natal van ser la seva primera font d’inspiració. Després, els viatges a Anglaterra i Espanya acabaren marcant la temàtica de les seves pintures, mostrades a una gran exposició a París l’any 1906.
En aquella època l’Alger es trobava sota el domini del país gal, pel que molts de francesos aprofitaren la situació estratègica de les Balears, a mig camí entre França i la seva colònia, per instal·lar-se a Mallorca. És en aquest context en el que es situa el viatge del pintor francès Henri Brugnot a l’illa. De fet, segons els registres del consolat francès a Palma, Brugnot va viure a Valldemossa entre 1909 i 1910. Durant la seva estada, Brugnot va entaular relació amb el pintor mallorquí Joan Fuster Bonnin, qui era un admirador de la seva pinzellada així com de la seva utilització dels colors purs i lluminosos.
Brugnot va ser un dels nombrosos artistes estrangers que feren de Mallorca la musa de les seves pintures. L’estada de Brugnot a Mallorca va coincidir amb un dels seus moments creatius més importants; les fantàstiques representacions dels paisatges de Valldemossa, Deià i altres indrets de les Balears en són un exemple.
Aquesta pintura a l’oli és una bella imatge de la costa mallorquina representada amb un cert aire “rusiñolenc”. El ritme de l’obra ve donat pel joc cromàtic dels grocs, vermells i terrosos que destaquen sobre el fons blau de la mar i del cel.
L’obra es troba inclosa a la col·lecció d’artistes de la Serra de Tramuntana ubicada al Museu Municipal de la Cartoixa de Valldemossa.
Aina Ferrero-Horrach.
